Joves d'Òmnium: nous valors pel catalanisme

Aquest cap de setmana he tingut el gust i la sort d'assistir a la 1ª Jornada de Joves d'Òmnium Cultural. El dissabte al matí ens vam aplegar una cinquantena de joves de tot Catalunya a l'Alberg de Santa maria del Mar de Coma-ruga (El Vendrell - Baix Penedès) per parlar sobre els reptes del catalanisme, sobre com podem millorar la cohesió social amb la nova realitat social de la immigració, o sobre com els mitjans de comunicació i les noves tecnologies poden ser una veritable eina per construir el catalanisme del segle XXI. En aquest enllaç podeu veure les magnífiques fotos que va recollir el company David Datzira.

M'agradaria destacar el paper que va defensar en Lluís Cabrera, de l'associació Els altres catalans, que per mi ha estat la visió més trencadora en tant que rebutjava els estereotips lingüstics que la nostra cultura política ha creat. Ell defensava que la llengua no pot arribar a ser l'eina bàsica d'integració, ja que els immigrants no parlaran en català si abans no tenen unes condicions de vida i laborals estables. En paraules de Maiol Sanaüja, un dels organitzadors de la trobada, "a vegades l’ascensor social ve abans que la llengua". Cabrera reivindicava que per millorar la cohesió social necessitem millorar la igualtat d'oportunitats que ofereix la nostra societat. Per tant, la llengua catalana ni la nostra cultura poden ser el requisit principal per considerar-nos una societat cohesionada. No podem imposar ni reclamar l'ús del català a unes persones que han vingut amb una mà al davant i una al darrere, mentre, per exemple, trobem que persones teòricament immigrants com ho són els jugadors del Barça no se'ls insta a parlar-lo des de la institució del FCB.

La visió trencadora d'aquest barceloní no va deixar indiferent a ningú i ràpid va sorgir el debat. L'auditori havia entès la seva reivindicació, de crear una societat catalana unida a través d'una cultura de la diversitat i no de l'homogeneïtzació, una cultura sense exclusions per raons lingüístiques ni culturals, i amb la necessitat d'arraconar models segregadors i exclusius com la Feria de Abril de Catalunya o el multiculturalisme folklòric, aquell que només exposa l'aparença de les cultures nouvingudes a Catalunya, mentre no ens permet conèixer-ne el fons i essència cultural.

Em quedo amb que el català ha de ser una llengua d'acollida, i això vol dir que aquesta no es pot imposar per la norma i ha de ser respectuosa amb el nouvingut. També calen trencar prejudicis que es tenen amb el castellà, una llengua que cal no oblidar parlen molts independentistes.