Algunes propostes per regenerar la política

La setmana passada vaig anar al Teatre Goya de Barcelona a veure l'obra "Un marit ideal", en què es posa en escena el cas de la corrupció en la política. Aquesta obra mestra d'Oscar Wilde ens mostra la imperfecció de la condició humana vista des de l'àmbit públic, i va a to amb l'actualitat política que estem vivint, i que està arribant a uns extrems realment alarmants. S'han destapat molts casos de corrupció política: cas Gürtel, Millet, Pretòria, Cubelles, Cunit, etc, amb la conseqüènia directa que la indignació social és present a moltes converses, debats públics, enquestes, i en el fons, a l'opinió pública.

Hi ha persones que creiem en la pràctica política com un servei a la ciutadania, en la cerca del màxim benefici comú, per mitjà d'una gestió pública eficient. Els mitjans de comunicació han carregat sobre la classe política corrupta, però també part de responsabilitat ha recaigut en la classe empresarial, que ha malversat diners extorsionant la classe política. No oblidem que a petita escala municipal aquesta cultura del clientelisme i les corruptel·les també hi és. Aquests valors estan instal·lats en molts estrats socials, no només el polític, i és una de les característiques de la "cultura pública" espanyola, segons han destacat nombrosos autors de ciència política.

Per tal de poder controlar d'alguna forma aquestes pràctiques, cal que les organitzacions polítiques facin una revisió interna de la seva estructura i recursos, però també ho han de fer les administracions públiques, revisant el seu "disseny institucional".

Cal que els partits posin més mitjans per detectar casos de càrrecs electes que utilitzen el seu lloc de forma fraudulenta. Per exemple, com pot ser que polítics com Bertomeu Muñoz arribéssin a encapçalar la llista d'un dels municipis més poblats del país? La corrupció política no només s'ha d'erradicar als tribunals, sinó que cal un procés reflexiu en el sí dels partits. Aquests han de reorganitzar bona part de les seves estructures, per tal que es puguin controlar aquestes situacions. Amb això, els partits podran tornar a ser eines al servei de la societat i fomentar valors com ara la responsabilitat social. Algunes formes d'aconseguir-ho serien 1) establir mecanismes més transparents d'elecció de candidats a llistes electorals, 2) un ferm control intern dels càrrecs polítics que utilitzen el poder pel benefici individual (o derivat), i així expulsar de les llistes aquells que no fan bona pràctica política. El que plantejo és teoria, i a la pràctica és una tasca d'allò més complicada, però caldrà veure com evoluciona el canvi polític.

Però no només cal renovar les estructures dels partits, sinó també el disseny institucional de les administracions. Per exemple, a Catalunya trobem casos des del meu punt de vista amb un control polític nefast, com els Consells Comarcals i les Diputacions Provincials. Això és així, bàsicament, perquè s'escullen de forma indirecta, és a dir, no hi ha un control electoral directe d'aquestes institucions, per tant, no reten comptes directes a la ciutadania. Pel que fa a les Diputacions, estan en procés de desaparició i de transició a Vegueries, per tant, caldria reformular el sistema d'elecció dels membres dels Consells Comarcals i de les futures Vegueries. Aquesta nova institució hauria de ser escollida directament per la ciutadania, ja que gestionarà bona part de recursos locals -amb l'ajuda dels Consells Comarcals-, i cal que no es reprodueixin les pràctiques poc democràtiques que observem a les Diputacions (partits que es perpetuen en el poder -la Diputació de Barcelona fa algunes dècades que està governada pel mateix partit, i la de Tarragona també-, generant un entramat de favors, amiguismes i xarxes clientelars). També trobem en molts Ajuntaments catalans una manca de renovació política i de càrrecs electes.

La societat catalana no pot continuar en aquesta línia de descrèdit a les institucions polítiques, i entre tots els agents socials i polítics s'ha de donar resposta.

Em faig amb la proposta que ha fet el meu partit, ERC, de crear la "Sindicatura Electoral", que seria l'òrgan que vetllaria pel compliment del finançamernt dels partits i fiscalitzaria el finançament de les campanyes electorals d'aquests. Segons ha afirmat el president del meu partit, Joan Puigcercós, els partits polítics estan ben finançats si es gestionen bé, i "estem en un moment que val la pena plantar-se, marcar distàncies i fer propostes. Volem dignificar la política perquè és l'únic instrument que tenim per defensar les nostres idees, i per donar credibilitat a la política cal donar una resposta a cada problema, cal obrir debats i tancar-los amb propostes".

Més assemblearisme

El cas Fèlix Millet ha posat en tela de judici la gestió i funcionament d’una associació amb un bagatge i un prestigi a nivell nacional, com és la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Les reflexions a fer són moltes, però sobretot en el fet que una persona hagi pogut realitzar aquests desviaments de diners (ja es parla que podrien ser més de 12 milions d'euros) en una entitat de caire cultural i sense ànim de lucre, i d'altra banda, com és que fins ara ningú havia aconseguit desvetllar el clientelisme del senyor Millet. En aquest cas hem pogut veure la clara desconnexió entre els socis membres i col·laboradors de l'entitat i l'aparell gestor o representatiu de la fundació, fet que caldria repensar, des de la regulació actual que tenen les fundacions.
Faig servir aquest tema d'actualitat per parlar de la manca de control que existeix en nombroses entitats associatives i de caire cultural, no tan d'àmbit nacional sinó també més locals. No és nova la pràctica d’escombrar cap a casa en entitats associatives, i això es produeix per la manca d’implicació i control dels socis a l'entitat, i també per la falta de canals de comunicació i participació de les associacions. Pot passar en entitats i associacions amb la mitjana d’edat elevada on la gestió de les juntes directives acaba recaient en les mateixes persones, amb una falta de renovació de les juntes, en què les pràctiques poden ser clientelars. Per això caldria potenciar els mecanismes de control associatiu, com és l'assemblea de socis, que és l'espai real d'exercici de l'associacionisme, i on es veu clarament la implicació de la base social que hi ha.
Un cas que va sortir a la premsa i que em va sobtar va ser el de l’ateneu l’Alzinar de Masquefa. Fa uns mesos que aquesta entitat cercava nous cafeters, i va publicar la notícia per tal que s’inscrivissin les persones interessades. Quan va ser l’hora d’escollir-los, la Junta ho va fer unilateralment, i bona part dels socis es van quedar descontents per no haver-ho decidit per assemblea, fet que va comportar malestar al poble. Potser aquest cas és molt concret d’aquesta població, però el que vull mostrar és que a vegades hi ha temes a decidir amb certa rellevància, que caldria portar a assemblea, i que s’acaben decidint per Junta, mentre aquesta decisió perd poder per no ser legímita o representativa de tots els socis. Aquesta em temo que és una pràctica massa estesa en l’associacionisme català, el de tendir al reduccionisme organitzatiu, o a limitar la participació dels socis en assemblea.

Resposta de JERC Penedès a Xavier Sabaté (PSC), delegat del Govern al Camp de Tarragona

Respecte pel Baix Penedès: NO AL LOGIS PENEDÈS

Aquest escrit és la resposta de JERC Penedès a les declaracions que ha fet Xavier Sabaté (delegat del Govern al Camp de Tarragona) al setmanari 3 de Vuit del passat 14 d'agost, sobre la implantació del LOGIS Penedès.
Des de JERC Penedès creiem aquest polític actua amb frivolitat i amb una manca de sensibilitat alarmant, ja que està utilitzant la situació de penúria econòmica i social en la que es troba la nostra comarca, al·legant que tenim “un dels índexs d’atur més greus de la província” per imposar un model de creixement que reprodueix la causa dels nostres mals, és a dir, el LOGIS perpetua el model de creixement basat en la construcció, el formigó i el baix valor afegit de l’economia.
L’actitud d’aquest polític posa de manifest la desconnexió que existeix entre Ajuntaments (i societat civil organitzada) i el Departament d’Obres Públiques de la Generalitat (així com del Govern Territorial del Camp de Tarragona). Un dels polígons més grans del país s’està planificant d’esquenes als tres Ajuntaments implicats, que ja han manifestat la seva posició contrària a aquesta instal·lació, dos dels quals estan governats per Esquerra.
Ens sorprenen les recents declaracions al setmanari 3 de Vuit de Xavier Sabaté. És mentida que s’estigui tenint en compte el territori perquè els tres ajuntaments afectats no han pogut participar en l’elaboració del Pla Director. Sabaté s’aprofita frívolament de la crisi econòmica actual per justificar un projecte com el LOGIS, el qual ja fa anys que es vol imposar a la nostra comarca, molt abans que els índex d’atur es disparessin. I ens sobta que la única solució que s’està donant al Baix Penedès és continuar reproduint el fals model de creixement “desarrollista”: formigó per tot arreu i naus buides. El qual ens ha portat precisament al desequilibri demogràfic actual del Baix Penedès i del Garraf i que es tradueix en un atur endèmic.
Les tres federacions comarcals de les JERC Penedès rebutgem aquest model de gestió, poc democràtic i que es basa només en els interessos empresarials i territorials de les metròpolis de Tarragona i Barcelona. Al Penedès se li està imposant una planificació que malmet el paisatge i hipoteca el seu creixement, i amb una model productiu basat en l’emmagatzematge de mercaderies, el baix valor afegit. Amb el LOGIS s’està contradient el que les noves teories econòmiques estan aconsellant, en què s’ha d’apostar per un model productiu respectuós amb el medi ambient i que tingui valor afegit. Des de JERC pensem que cal potenciar alternatives econòmiques no destructives com ara l’enoturisme i el turisme rural al Baix Penedès, o apostes clares pel valor afegit i la formació com seria la implantació d’un centre universitari públic que imparteixi els estudis d’enologia, que es podria ubicar en els terrenys del LOGIS, i així donar-los un millor aprofitament i d’acord amb els interessos de la comarca. Cal que el Govern potenciï la indústria i el conreu vitivinícola, i que el Penedès recobri la seva centralitat vitícola (la D.O. més gran de Catalunya). La formació d’enòlegs és important, i actualment hi ha un dèficit formatiu i de persones qualificades en aquest sector.
Sabaté afirma que coneix la realitat de la nostra comarca. El Govern territorial que ell lidera no ha donat cap resposta ni solució a la pagesia penedesenca que, a tocar de la verema, està passant moments de greu crisi a la vinya, amb la inseguretat de tenir uns preus dignes per la seva rendibilitat i subsistència, i en què els pagesos estan patint per deixar els raïms als ceps. Senyor Sabaté, dir-los simplement que es venguin les terres i que hi deixin fer polígons no trobem que sigui propi d’un polític seriós que pensi en els interessos dels seus conciutadans.
D'altra banda, el LOGIS que es planifica generarà externalitats negatives a la societat baixpenedesenca, com ara contaminació, sorolls, col·lapse del trànsit, etc. Per això, des de JERC entenem que l’activitat logística a Catalunya ha d’anar precedida d’una reforma i construcció del tren de mercaderies. Actualment la xarxa ferroviària de mercaderies és totalment deficitària, i de fet empreses com SEAT s’han negat a utilitzar-la. No tenim construïda la línia de tren de mercaderies, ni tampoc l’ample de via europeu que és imprescindible per transportar mercaderies eficaçment. El que en realitat vol el Departament de Política Territorial i el Sr. Sabaté és transportar les mercaderies per carretera i autopista, amb la creació d’una sortida de l’autopista AP-7 a Banyeres, sense importar-los en absolut la gran contaminació i obstrucció viària que comportaran els més de 30.000 camions que hi passaran cada dia.
Finalment, el Delegat del Govern al Camp de Tarragona culpava la nostra comarca d’acceptar un polígon logístic de promoció privada, referint-se al de la Bisbal, en què si aquest projecte ha estat permès per la Delegació d’Urbanisme que ell controla. Bona part de la societat civil i política de la comarca ha rebutjat el polígon del Corte Inglés, però la prepotència de l’Ajuntament de la Bisbal i els interessos urbanístics d’alguns han pogut amb això.
És evident que a les JERC ens preocupa el territori. No pot ser que tinguem una comarca com és el Baix Penedès amb un polígon a cada poble. Per això cal que el més aviat possible es tramiti l’àmbit funcional de planificació del Penedès, el que ens portarà a la futura Vegueria Penedès.
Des de les tres federacions comarcals de les JERC Penedès pensem que el LOGIS comportarà un canvi estructural en l’economia i la societat baixpenedesenca. Des de JERC sempre hem estat i serem combatius en contra d’aquesta instal·lació, la qual pretén canviar per sempre més la vida social, cultural, econòmica i política dels pobles de Banyeres del Penedès, l’Arboç i Sant Jaume, i de la resta de pobles de l’entorn, com Santa Oliva, Llorenç del Penedès i la Bisbal del Penedès, i de tota la comarca sencera.

Canvis en el sistema de valors

Una imatge val més que mil paraules.

El POUM de Llorenç no compleix amb l'habitatge social establert legalment

El Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de Llorenç del Penedès, aprovat el passat 11 de maig pel Consistori municipal vulnera clarament la legalitat vigent en matèria d'habitatge protegit. No es pot dir més clar, sino més fort -en interès del nostre poble i la gent que hi viu-.
L'habitatge social és una política de gran importància per l'emancipació de la gent jove, així com per a aquelles famílies amb recursos econòmics minvats, persones discapacitades i persones immigrants. Doncs bé, el POUM que ha aprovat CiU de Llorenç no compleix la Llei en aquesta matèria, cosa que vaig a demostrar.

El Decret Llei 1/2007 obliga als nous plans urbanístics que es modifiquin, a reservar el 30% del sostre d'ús residencial de nova implantació a Habitatge de Protecció Pública. A Llorenç, la nova superfície destinada a ús residencial s'eleva a 128.536,80 m2, per tant, el 30% d'aquesta haurà de destinar-se a habitatge social. Fent els càlculs, s'haurien de reservar 38.561,04 m2 a habitatge social, i en realitat, els quadres que es detallen a la Memòria Social del POUM, indiquen que la superfície destinada a habitatge social és de NOMÉS 9.453,24 m2 (101 habitatges socials). Això és així perquè el consistori ha cregut convenient no posar CAP habitatge social al sector de l'Estrella, zona de major creixement superficial. Es pot observar en el plànol adjunt una clara aposta de l'actual equip de Govern de fer en aquella zona una urbanització amb grans parcel·les de 400 a 800 m2 -a l'abast de molt pocs-, acontentant amb escreix els interessos dels propietaris del sector a urbanitzar -ja que no han de reservar el sòl a habitatge social- i d'esquenes a l'interès públic i a la Llei. En els documents annexos al POUM, el Govern municipal argumenta que no cal posar habitatge social a l'Estrella perquè ja està desenvolupat i no ho contemplen com a sòl de nova implantació, cosa que és falsa, i es pot comprovar anant-hi. També argumenten que les reserves d'habitatge social ja estan cobertes amb els 101 habitatges socials que es planifiquen, i que "un excés d'oferta d'habitatge públic per damunt del que és raonable no seria sostenible ni mediambientalment -per la demanda excessiva de recursos i serveis-, ni tampoc socialment ja que pot suposar un risc evident de degradació social". Bé, queda prou demostrat l'elitisme en el que s'està plantejant aquest Pla i les intencions de l'equip de govern, de fer un urbanisme arcaic i a l'abast de molt pocs.

L'actual Govern ha aprovat el POUM sense cap mena de participació ciutadana i sense tenir en compte l'opinió de molts afectats pels canvis que han introduit, per tant, en una manifesta opacitat. També s'ha eliminat tot allò que el POUM aprovat a l'anterior legislatura tenia de bo i profitós pel poble (per exemple, el Parc Fluvial), i cremant diner públic per imposar el seu model de creixement. Des d'ERC de Llorenç farem esmenes per tal que es puguin tenir en compte i d'acord amb l'interès general i la Llei. El dimecres 22 de juliol és l'últim dia per fer al·legacions, preneu el que considereu per fer les vostres, en l'interès del poble.

Per què s'estan destinant tants recursos en aquest POUM si saben que la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat a Tarragona el rebutjarà perquè no compleix la Llei vigent?.

VIJAZZ 2009 i la samarreta solidària “El Penedès”

Ja ha començat el Vijazz i de moment sembla que està tenint bona acollida. Avui toca el virtuós saxofonista nord-americà James Carter a les 9, i a les 11 tocarà un dels millors saxofonistes de l'estil jazz llatí, el cubà Paquito D'Rivera, que ens oferirà un nou estil amb tocs flamencs del pianista Chano Domínguez. Demà diumenge, entre altres músics tindrem al recongut trompetista català Raynald Colom a les 8 del vespre, i a les 10 de la nit el guitarrista nordamericà John Scofield.

Aquest any el VIJAZZ ha volgut col·laborar amb la Penedesfera, en què a totes les parades de venda de tiquets podreu trobar la samarreta solidària "El Penedès". Aquest projecte, que han iniciat els responsables de "Cava&Twitts", té per finalitat aportar un granet de sorra a la Marató de TV3, així com a la vegada ajudar a crear una marca turística pel Penedès, amb aquestes samarretes.

Independència, un debat dividit

Entro al grup de facebook de Reagrupament.cat. El primer punt reivindica el següent: "Proclamar la Independència unilateralment al Parlament per després fer la ratificació amb un referèndum". Em pregunto: així s'ha de fer política al nostre país? Atenent als principis democràtics del sistema polític de Catalunya, realment podem plantar-nos d'aquesta manera?

Sóc dels que pensa que la independència no s'assolirà fins que com a mínim la meitat dels catalans i catalanes la volguem -aquesta és la regla de la majoria, la que és democràtica-. Un exemple històric i de casa és la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià el 14 d'abril de 1931, que es va fer amb la plena legitimació política del moment: dos dies abans l'esquerra independentista havia arrasat a les eleccions municipals. A dia d'avui no tenim dades suficients per saber si ens trobem al 30%, 40% o al 50%, ja que no disposem de la capacitat per convocar referèndums. Esquerra està treballant en el projecte de llei de consultes populars, que servirà com a mínim per conèixer l'estat de la qüestió, és a dir, quants catalans i catalanes desitgen que s'exerceixi el dret a l'autodeterminació pel nostre país. Les pretensions de certs grups d'opinió o famílies polítiques -com ara Reagrupament-, s'haurien de mirar de relativitzar si no volem caure en la mediocritat política. No crec que els catalans necessitem l'exaltació i la crispació de Reagrupament -Carretero- per assolir la independència.

En canvi, propostes constructives com la que vaig rebre ahir, també a través del facebook, em semblen del tot necessàries: demanar que a TV3 es faci un debat sobre la indepencència de Catalunya. Demandes com aquesta penso que són les que calen per donar força i musculació a la societat i a la política catalanes, les que fan que la gent pugui opinar sobre el futur del país, i que permeten fer arribar la independència a la majoria de capes socials, també a les nouvingudes.

Concert de final de curs de la Coral 4 Temps

Les corals d'arreu estan acabant el curs, i arriba el temps dels concerts on es pot gaudir de la dedicació i preparació dels repertoris treballats.

La Coral juvenil 4 Temps de Llorenç del Penedès celebrem aquest divendres dia 26 el concert de final de curs, que es farà a les 9 del vespre a l'espai d'art Les Quintanes, ubicat a l'antic celler i masia del Mas, del nostre poble.

Oferirem un repertori de cançons catalanes del segle XVI i XVIII, conjuntament amb el grup de música tradicional del Vendrell, el Ço del Botafoc, que faran un acompanyament musical amb sac de gemecs, flabiol, viola de roda, tarota, entre altres instruments tradicionals.

L'entrada del concert és gratuïta.

M'he enganxat als Buhos

Els calafellencs Buhos, un grup de rock amb molta canya i de gran qualitat musical, m'han enganxat. M'ha arribat a les mans el seu nou disc de forma gratuïta per haver participat a les 2es Jornades de la penedesfera, aquest passat cap de setmana, i els estic descobrint. Aquest grup es caracteritza per tenir un doble format: orquestra de versions amb la Fundación No Hay Manera i una altre amb Buhos, el grup amb música pròpia.

Tot i que el grup penedesenc s'ha fet famós gràcies a les cançons de Crakòvia estic convençut que portaran molta més festa amb el nou disc RadioBuhos, el tercer de la seva discografia, gravat a la Casamurada de Banyeres del Penedès i masteritzat a un estudi nordamericà, amb una qualitat de so boníssima.

El nou disc conté lletres prou estimulants, amb un rerefons social com per exemple la que parla del mur que suposa Gibraltar per l'immigrant africà que busca una millor vida; o bé la problemàtica de les dones en la decisió d'abandonar la parella que la maltracta; altres cançons tenen un aire molt festiu -com ara "Estic bé", "Birres" i més birres...-, o bé un toc més nostàlgic com la cançó "Nen dels 80", en col·laboració amb Gerard Quintana. Sens dubte un grup que té molt a dir dalt els escenaris d'arreu.

Podreu veure'ls en concert a Calafell el divendres 17 de juliol, en el que serà el concert de presentació del nou disc. De moment ja podeu anar comprant el disc a qualsevol dels seus concerts per només 2€, una veritable ganga.

Aquí un tastet de Buhos, amb el tema Nen dels 80:

2es Jornades de la Penedesfera i + cultura

La Penedesfera és la comunitat de blocaires catalana amb més activitat de les que hi ha formades a internet, ja que agrupa a més de 500 autors –persones individuals, associacions, empreses...-, que utilitzen el blog com a mitjà de comunicació i expressió virtual. Aquest és un fenomen social que si més no demostra l’interès i motivació de les persones per comunicar i expressar tot allò que els interessa, alegra o amoïna.
Aquest cap de setmana s’han celebrat a la Vil·la Casals de Sant Salvador (El Vendrell) les 2es Jornades de la Penedesfera, en què els assistents, blocaires o no, han pogut gaudir de diverses taules rodones i tallers, amb la participació de periodistes, polítics, professionals de diversos camps, així com activistes amateurs, que han intervingut en relació als temes proposats per l’organització.
El divendres 12 s’inauguraven els actes, amb la presència d’entitats promotores com l’Ajuntament del Vendrell, així com la presència d’Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya. El President també participà a la taula rodona “Com les noves eines de comunicació estan transformant la política actual”, fent una exposició positiva sobre les eines de comunicació i interacció que ofereix internet en l’àmbit de la política -la Política 2.0-. Benach també exposà el nou projecte per apropar el Parlament a la ciutadania, l'anomenat Parlament 2.0. Tots els ponents van coincidir en què internet és una eina de present i sobretot de futur per tal de millorar allò que fa referència a la participació política, per tal de vincular el món polític i la ciutadania. Genís Roca, expert en xarxes socials, reivindicava que mica en mica el disseny de polítiques públiques hauria de ser present a internet -a través d’eines com espais web, facebook, blogs i molts altres-, i es queixava que sovint els polítics les utilitzen de forma superficial, només de cara a exposar la seva activitat política, a mode d’aparador. Per tant, internet podrà esdevenir un espai on els partits polítics -i polítics-, administracions públiques i ciutadans –societat civil- interactuïn per tal de construir noves polítiques –el que en ciència política s’anomena govern electrònic, prestacions de serveis de les administracions i una major participació del ciutadà a les administracions i al govern a través d’internet-.
Les diferents aplicacions d'internet ens permeten generar opinió, i al Penedès trobem nombroses entitats que estan intentant reivindicar determinades polítiques pel territori, com pot ser la Plataforma per una Vegueria Pròpia (amb el blog http://vegueriapenedes.blogspot.com) o bé la Plataforma NO FEM EL CIM (http://nofemelcim.blogspot.com/), també presents al facebook (PVP/NFC). Diria que ambdues causes es troben silenciades per l’Administració de la Generalitat, i podríem dir que no s’està donant una resposta clara i sincera. Això demostra que encara queda camí per fer en l’ús de les noves tecnologies.
En una de les taules es parlava de les infraestructures existents per fer arribar la connexió d’internet als usuaris, i la majoria de ponents eren crítics amb el servei que Telefònica està fent, en repetides vegades titllat de deficitari i abusiu, i fent referència al seu estatus encara monopolístic en el mercat de les telecomunicacions. També hem pogut presenciar altres debats interessants: la discusió entre premsa digital versus premsa en paper, i sobre si els blocaires haurien d’acreditar uns coneixements abans de poder escriure; les diferents eines que proporciona internet als músics i com aquestes estan modificant els seus drets i la seva forma de servir als seus seguidors -els músics ponents coincidien en què el directe i l’apropament als seguidors és fonamental, i que internet és una plataforma de comunicació i difusió molt important-, també es va reivindicar per la comarca del Baix Penedès el foment de la cultura musical en els més petits i joves, amb la necessitat de més escoles de música i més espais per tocar -sales polivalents, auditoris, etc-; o bé sobre la presència a la xarxa de les empreses vinícoles, i com estan apostant per la venda de productes electrònica, en què es comentava el fet que les petites empreses familiars tindrien més dificultat i distanciament per accedir a aquests mitjans.
En conclusió, els blocaires de la xarxa i tothom que es va apropar a la Vil·la Casals va poder presenciar uns debats rics i interessants en continguts, i a través dels tallers també han pogut aprendre el funcionament d’eines que proporciona internet, com els blogs, videoblogs, el twitter o el facebook.
Autor de la fotografia: Enfoca.

Finalment, aprofito per fer difusió de la segona edició del VIJAZZ PENEDÈS que ja s'acosta, un festival que us recomeno no us perdeu, on podreu gaudir a la vegada de dos estímuls culturals que es valoren cada dia més: el jazz i el vi. A Vilafranca del Penedès podreu gaudir dels millors artistes de Jazz -Paquito D’Rivera, John Scofield...- i dels millors vins, al llarg del cap de setmana del 3 al 5 de juliol de 2009.

El sosteniment de l'església en un Estat aconfessional

Aquestes setmanes l'església catòlica espanyola està costejant una campanya publicitària per tal que el contribuent marqui la casella destinada al finançament de la institució religiosa, provinent de l'impost més important que hi ha, l'IRPF. El motiu podria ser per la competència que exerceixen les caselles destinades a entitats amb finalitats socials, opció tributària que s'ha quasi triplicat en els últims 20 anys, mentre les persones que contribueixen a l'església s'han estancat, al voltant del 30% dels contribuents.
Caldria qüestionar fins a quin punt és just que aquesta institució rebi aquest tracte, sens dubte privilegiat, que altres institucions d'àmbit religiós no reben.
L'Estat espanyol es declara constitucionalment aconfessional, així s'interpreta a l'article 16 de la Carta Magna: “Ninguna confesión tendrá carácter estatal". L'article segueix amb "Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones”. Però a la realitat, les relacions amb les demés confessions són obsoletes, en canvi podem observar relacions de tipus oficial entre l'església catòlica i l'Estat -cosa que prohibeix la Constitució-, com ara el sosteniment amb diners públics d'una quantitat esgarrifosa d'escoles d'origen catòlic -amb l'invent del l'escola concertada-, o bé amb el cas que es comenta de la participació en l'IRPF. D'altra banda no es permet la participació en l'IRPF de la religió que més ha crescut en adeptes els últims anys a l'Estat, que és la musulmana.
En resum, cal replantejar si les institucions religioses, que no tenen un benefici públic -és a dir, que és qüestionable que la seva activitat beneficïi el conjunt de la societat- s'hagin de finançar a través de l'impost amb més capacitat recaptatòria. La finalitat dels impostos és finançar la despesa pública i el progrés social del conjunt de la societat, no pas nodrir entitats privades. Plantegem-nos doncs quin ha de ser el model de finançament de les entitats religioses, perquè potser seria més just socialment aplicar altres sistemes com l'autofinançament, fons provinents del Vaticà, o bé que les Administracions Públiques es comprometéssin a finançar part de la restauració del valor arquitectònic deteriorat, com un valor turístic i històric. Ara bé, podria ser que el que estic exposant aquí no interessés de treure a la llum pública, per la pressió d'alguns grups d'interès.
El portal web www.portantas.org demostra amb arguments perquè no cal marcar la casella de l'església catòlica, us convido a llegir-los.

La gestió urbanística a Llorenç

L'actual govern municipal de Llorenç del Penedès, amb majoria absoluta de 8 regidors de CiU (d'11 que n'hi ha al Ple), va entrar amb un objectiu clar: esborrar tot el que havia fet l'anterior govern PSC-CiU-ERC. L'obsessió d'algun regidor és l'urbanisme, però s'està oblidant quelcom molt més important que això: la transparència. Fa un any i mig que no se sap res del famós Pla d'Ordenació Urbanística (POUM). L'anterior consistori de PSC-CiU-ERC va aprovar inicialment el POUM, i l'actual govern va assegurar a la ciutadania que el modificaria i l'aprovaria l'abril de 2008. El regidor d'urbanisme Manel Viñas va assegurar que donarien informació al ciutadà del que aprovarien definitivament, però sembla que a Llorenç, en tant que les coses les coneguin els quatre de sempre, ja serveix. La política no és un joc de pocs, és la gestió dels recursos públics -de tots!-, i l'actual Ajuntament està evitant que la població sigui partícep del futur disseny urbanístic del poble. Evidentment, quan la gestió urbanística municipal es basa en arreglar primer els interessos particulars d'alguns, i després els de la resta, és quan apareix la opacitat en la que ens trobem. Tot i fer aquestes crítiques -d'altra banda extensibles a altres pobles de la comarca i el país-, penso que el principal problema que tenim a Llorenç és que no existeix una oposició política que faci un seguiment i una crítica al Govern en majoria absoluta, i a aquest pas a les pròximes eleccions ens podem trobar amb un govern monocolor.

Tal com diu la Llei, el sòl és un dels recursos més escassos que hi ha. A Llorenç ho sabem bé perquè tenim un dels termes municipals més petits de Catalunya. No obstant això, a Llorenç tenim una de les Rambles més grans de la comarca, i pel que em va comentar un regidor, la intenció de l'actual Govern és que l'edificabilitat dels terrenys de la Rambla quedi en planta baixa més dos pisos. Penso que d'aquesta manera estem malbaratant el poc sòl que tenim, i aquesta és una política urbanística molt poc sostenible per Llorenç. Se sap que la gestió dels recursos -abastiment d'aigua, clavegueram, comunicació viària...- són més eficients quan hi ha concentració dels habitatges, i per tant quan es redueix la dispersió urbanística -evitar créixer en amplada, expansivament-. L'actual planejament no té massa en compte les potencialitats de la Rambla -no només des d'un punt de vista estètic- perquè el més just social i econòmicament seria tenir una edificabilitat de planta baixa més tres pisos, donada l'amplada i la llargada d'aquest espai urbà. Però la repercussió social que això tindria seria molt major que això, ja que la tercera planta afavoriria el jovent del poble i famílies amb condicions socio-econòmiques desfavorables, ja que per Llei s'haurien de construir molts més habitatges de protecció oficial dels que hi ha en aquest espai. L'actual Govern convergent no contempla això, i en temps de crisi és quan més s'ha de recordar.

La Universitat pública en temps de crisi

El moviment estudiantil està portant a les últimes conseqüències les seves reivindicacions contra el Pla Bolonya. Els assemblearistes, que tan defensen la democràcia i la llibertat d'expressió, estan imposant la seva opininó minoritària a la majoria dels estudiants de la facultat (sobretot de la UB i UAB). Les seves accions són impedir que es faci classe, fer vagues, manifestacions, tancades...

El dimecres vaig estar a la Facultat d'Història de la UB amb uns amics, i no ens van deixar entrar a les aules perquè, segons van dir, "l'Assemblea ha decidit que avui no es fa classe". Unes poques desenes d'estudiants havien decidit pels 6000 que hi estudien en aquella facultat. Lamentable. S'estan rebasant límits que ens deslegitimen com a estudiants des d'un punt de vista social i polític, amb actuacions com l'estudiant que ha fet vaga de fam (el salvador de la universitat pública?), o bé l'organització dels assemblearistes en grups de "piquets" per prohibir fer classes als estudiants. Les hores de classe que estan fent perdre, és un clar malbaratament dels recursos públics. Que no defensen tant la universitat pública? Doncs em sembla que s'està frenant el seu avenç, anant en contra de la europeïtzació de la universitat.

El que caracteritza el moviment estudiantil és que rebutja frontalment els mitjans oficials per participar. Així és, que a la manifestació d'ahir no van demanar el permís al Govern que és obligat per Llei, més que res perquè si en aquell moment ha de passar una ambulància o qualsevol urgència pública, aquests serveis públics mínims es puguin garantir i organitzar. Això sembla que els mobilitzadors no ho vegin, i ja és ben trist que estudiants universitaris no respectin les normes socials bàsiques.

Actualment la universitat pateix un procés transformació. Això està posant de relleu la manca de canals participació formals que tenim els estudiants, sobretot en el disseny i millora del Procés Bolonya. La poca participació dels estudiants ha fet incrementar la participació informal -assemblearista-. Degut a la manca de participació formal, la minoria ha monopolitzat el discurs estudiantil -amb el no a Bolonya, la mercantilització...- mentre per a molts aquest discurs no és vàlid. La majoria d'estudiants volem millorar l'actual aplicació de l'EEES, i també cal veure que el Pla Bolonya té punts forts. La mercantilització és una fal·làcia, ja que una universitat mai perdrà la seva autonomia per acontentar els interessos d'una empresa. La universitat pública és una institució molt forta i rígida en la defensa dels seus interessos, a més, la despesa pública en universitats s'ha augmentat els últims anys, i la participació de capital privat és una ínfima part del pressupost de la universitat catalana. No obstant això, des de l'esquerra s'ha de demanar més recursos públics, augment de beques -per tal de compatibilitzar els estudis amb la feina i millorar la igualtat d'oportunitats-, reforçar les condicions laborals del professorat -que ha vist com s'augmentava la seva precarietat amb el Pla Bolonya-, així com d'altres mesures que hauran de millorar l'EEES.

Què entenem per convivència?

Aquests últims dies hem pogut veure que a l’Ajuntament del Vendrell s’ha estat debatent sobre les polítiques referents al tractament de la immigració. Aquestes actuacions públiques han d’anar encaminades a millorar i promocionar la convivència entre tots: societat d’acollida i societat nouvinguda.
El dijous 5 de març el Govern de CiU, juntament amb PxC i PP, va aprovar l'anomenat Pla de Convivència. Per començar, aquest Pla no va tenir l’acord unànime de les forces polítiques, tal i com s’acostumen a votar aquests plans, ja que el PSC i ERC s’abstingueren. Això demostra que aquest instrument polític no és de la conformitat de tothom, i que els que l’han aprovat ho han fet amb un interès que no respon al del consens, sinó m'atreviria a dir el de la confrontació. Al llarg de 2008 totes les forces polítiques van estar discutint el Pla d’Immigració (que no de Convivència) amb l'objectiu de consensuar una eina política per la integració dels nouvinguts i millorar la cohesió social, i que finalment no es va poder aprovar. Es contemplaven mesures molt vàlides per gestionar el fet diferencial i les desigualtats entre autòctons i nouvinguts. Per variar, PxC posava traves, amb l’objectiu de “no donar més drets i cap deure a l’immigrant”.
Actualment, el Govern de CiU-PxC està instal·lant més càmeres de videovigilància als carrers de la ciutat, segons ells per fer-la més segura, però veig que només estarà més controlada. Segons el regidor responsable, Raul Buira, l’objectiu és posar-ne a tots els carrers. Amb aquestes polítiques no s’afavoreix la cohesió social ni la convivència, sinó el control social.
Pel que fa a l’estratègia política de CiU al Vendrell, aquesta no està complint amb el que la cúpula nacional de CiU amb Artur Mas al capdavant va recomenar, en què es van donar ordres que no es fés cap pacte amb PxC, i que se’ls havia d’aïllar políticament. Això és el que estan fent tots els Ajuntaments catalans que tenen representat aquest partit xenòfob i que predica contra els Drets Humans. L’excepció a tot Catalunya és l’Ajuntament del Vendrell, i per això aquesta ciutat penedesenca s’està donant a conèixer ja no pels seus il·lustres mestres i polítics, sinó per l’ascens d’aquest partit extremista.
El discurs de PxC ha calat en part de la societat vendrellenca, i això és greu. Els immigrants (concretament els que ells anomenen “els moros”) tenen la culpa de tot, són “els dolents de la pel·lícula”, mentre els “autòctons” són els bons. Amb aquest plantejament maniqueista és impossible arribar a un enteniment entre les parts, i pactant amb PxC es va per mal camí si el que es vol és millorar la convivència. L’immigrant del Vendrell és un ciutadà més, que paga els seus impostos, i se li aplica la Llei i les polítiques socials com a tothom, però això no ho veuen aquests votants. També és cert que la situació socioeconòmica que té l’immigrant al Vendrell, degut a la necessitat de deixar el seu poble i venir per sobreviure o per millorar la seva qualitat de vida, fan que sigui més desvalguda, i per tant aquest col·lectiu nouvingut pot estar més necessitat de serveis socials (ajudes escolars, recursos sanitaris...). Aquest fet pot originar confrontació amb les famílies que portaven rebent aquestes ajudes i que han quedat desplaçats per les famílies nouvingudes, i caldrà gestionar-ho i reivindicar-ho, amb un augment de despesa pública, i no pas no amb una radicalització del discurs, que només fa que distanciar i descohesionar els col·lectius.
En conclusió, podem veure que l'actual Ajuntament del Vendrell està utilitzant la immigració, juntament amb PxC i PP, suposadament per treure rèdits electorals, i estan fent un favor als votants de PxC donant-los la raó en el seu vot, enlloc de silenciar aquest discurs amb arguments.

El Govern es desconnecta del Baix Penedès -> Manifestació 22-M contra la política ambiental de la Generalitat

El Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté (PSC), ha fet balanç de la tasca de la seva administració al territori.
Per parlar del Baix Penedès va fer referència, com no, al que els interessa a ells, que és imposar-nos el LOGIS Penedès (200ha) a la plana interior. A la seva exposició va fer la comparació que els romans ja practicaven un tipus de logística al llarg de 1000ha de la Via Augusta, comparació que em sembla que es mofa de nosaltres, si entenem que l'impacte que allò tenia pel territori era gairebé nul. O bé els romans ja anaven en camió i amb tren de mercaderies? Bé, ens demostren que les ànsies que tenen per construir aquest centre de mercaderies poden amb ells, ja que necessiten demostrar de cara al 2010 (Eleccions al Parlament) que estan fent alguna cosa "de profit" per la nostra comarca. Ja ho he dit moltes vegades, la meva opinió és que el Camp de Tarragona utilitza la nostra comarca per portar-nos una aigua de l'Ebre que no necessitem, un creixement urbanístic que abrasa el nostre medi natural (planifiquen una mini-àrea metropolitana entre Vendrell i Sant Oliva), i col·locant-nos el LOGIS Penedès de 200ha. També diuen que han fet una carta de paisatge... Tenen en compte al Baix Penedès?

Aquests polítics estan dibuixant un model de creixement per la nostra comarca que reprodueix el model actual: totxo i més totxo. Cal que els nostres alcaldes s'hi oposin i proposin un model paral·lel, basat en els serveis i la formació. No podem reconduir la crisi a base de més construcció, ja que no estarem aprenent dels errors, sinó que els estem alimentant.

Ecologistes de Catalunya ha convocat el diumenge 22 de març una manifestació a Plaça Catalunya de Barcelona, a les 11 del matí, en contra de la política ambiental de la Generalitat. Des del Baix Penedès hem de ser-hi presents i reclamar un altre model de creixement per la nostra comarca, no ens podem quedar a casa.